" No sap com reaccionar i es queda amb els braços encarcarats. De seguida, però, es deixa endur per l'emoció il'embolcalla amb la seva humanitat càlida. És fràgil, com una nina. Una nina trencada."
" No controlo. Per això em va treure el mirall, perquè no em tallès ab els vidres. Fa un any que no sé quina cara faig. Ho intueixo, tan sols a partir del dibuix del meu perfil al cul d'un plat de plàstic. Nomès em veu ell i diu que estic molt maca, que tinc el cutis blanc i net, que no envelliré perquè el sol i la pol·lució no m'espatllaran la pell.
Em clavo les ungles als palmells i premo, premo, premo fins a fer-me saltar les llàgrimes.
Jo vull envellir, vull suar, vull riure, vull parlar, vull mossegar, vull agafar la sorra a grapats, refregar-me-la a la pell, llançar-me a l'aigua i sortir-ne plena de sal, de iode, de llum!"

No hay comentarios:
Publicar un comentario